Els segadors
(Tradicional S.XVIII)
(Жнецы)
Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el reí, nostre senyor, declarada ens té la guerra.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la térra;
Bon cop de falç!
El gran comte d'olivars sempre li burxa l’orella!
Ara és hora, nostre reí, ara es hora que fem guerra.
Contra tots els catalans, ja veieu quina n 'han feta!
seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes.
Una església n 'han cremat, que Santa Coloma es deia;
mataren un sacerdot mentre que la missa deia.
Mataren un cavaller a la porta de l'església,
don Lluís de Furrià, que els àngels li fan gran festa.
El pa que no era prou blanc deien que era massa negre;
el donaven als cavalh, sois per desolar la térra.
Del vi que no n'era bo n'engegaven les aixetes,
i el tiraven pels carrers, sois per a regar la térra.
Al davant els seus parents deshonraven les donzelles,
i mataven els seus pares si de mal donaven queixa.
En daven par al Virrei del mal que aquells soldats feien:
Llicència els n'he donat jo, molía mes se'n poden prendre.
A vista de tot aixó s'és avalotat la terra,
comencen de llevar gent i enarborar les banderes.
Han entrat a Barcelona mil persones forasteres,
Entren com a segadors, com érem en temps de sega.
Anaren a la presó, donen llibertat als presos;
el bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra.
- On es vostre capità? On es la vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús, tot cobert amb un vel negre.
- Aquí es nostre capità, aquí és la nostra bandera.
A les armes, catalans, que ens han declarat la guerra!
«Жнецы» - старинная каталонская освободительная песня (18 век)
Сюжет: восставшие крестьяне-жнецы схватили серпы, развернули флаги и с криками
«К оружию, каталонцы!» двинулись на Барселону открывать тюрьмы и громить захватчиков.
Возможно, фраза «К оружию, каталонцы!» из этой песни послужила основой
для припева «Марсельезы» («К оружию, граждане!»).
Есть современный
вариант.